bandera infosar
bandera infosar
bandera infosar
bandera infosar
bandera infosar
bandera infosar
bandera infosar
bandera infosar
bandera infosar
bandera infosar
bandera infosar
bandera infosar
bandera infosar
bandera infosar
bandera infosar
bandera infosar
bandera infosar
bandera infosar
bandera infosar
bandera infosar
bandera infosar
bandera infosar
bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Banner Left
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

10/08/2011

Tèngio un’amore mannu pro custa terra

de Rachel Falchi

Otieri est sa bidda de mama e de babbu e deo faeddo, duncas, s'otieresu.
Istimo sa limba sarda e potzo nàrrere chi so crèschida respirende·la ca babbu, mama, giaju, giaja, tios, tias, faeddaiant tra issos e cun mègus puru in sardu; procustu no est istadu difìtzile a l'imparare. A minore m'ammento espressiones, paràulas comente sas chi mi naraiat mama mea: "fiza mea istimada... corigheddu de mama". O giaja mea cando a merie calaiat una mudesa cumpreta ca nos devìamus pasare: "como dormides unu pagu e no faeddedas, mi'!". Mi torrant cun piaghere a sa mente sas sorres de giaja mea cando cada borta beniant a bìsita dae Otieri a Tàtari...nos setzìamus in giru a sa mesa de coghina e sos ‘mannos' contaiant de sas ùrtimas novidades.

Cussas conversatziones fiant prenas de ditzos, comente su chi naraiat una sorre de giaja pro chie fiat tostorrudu in sas ideas suas: "a cussa b i cheret sa pala e su tzapu"! Cando custos tios comintzaiant a faeddare de una pessone a pustis faeddaiant de un'infinidade de zente: "cussa est sa mama de... est sa sorre, est muzere de..., su giaju fiat pastore..., su connadu... etc. E, naturale, nemos fiat mutidu cun su nùmene suo, cadaunu aiat s'improverzu pro lu connòschere menzus. Gosi si contaiat de famìlias e generatziones intreas, sos traballos de cadaunu, istòrias, duncas, dae ue essiant a pizu sas traditziones sardas. 

Totu sas istòrias contadas in sardu, sa cunversatziones de sos parentes, de babbu e mama, pro mene sunt istadas detzisivas pro imparare su sardu. In prus a s'otieresu, gràtzias a sos amigos de famìlia, apo connòschidu àteras formas de limba sarda, sa de Patada, Putumagiore, Nùgoro, Orune. Su sardu est semper istadu parte de sa bida mea e deo matessi, cando apo s'ocasione, faeddo in sardu. Finas in s'universitade mi bortaia a carchi collega mea in sardu, ma a dolu mannu non semper rispondiant in sardu, puru connoschende·lu. 

Prus est colende su tempus prus mi so abbizende, osservende pessones meda, chi sunt semper prus pagu sas chi sunt ‘fieras' de faeddare in s ardu, mescamente sas generatziones noas. Custas in particulare, medas bortas, no ant intèndidu mai in domo issoro faeddende in sardu. Pesso chi sa limba sarda no est presente meda in sa bida de medas sardos pro resones divessas: finas sas abitùdines normales de cada die, chi sunt importantes pro sa salude de sa famìlia, comente sos momentos ue totu paris, parentes e amigos, contant istòrias e custu est unu purmone birde de cultura e de bida pro sas traditziones e sa limba.

Oe, a dolu mannu, cussas pagas oras chi si diat pòdere faeddare in famìlia, sunt prenas dae sa televisione o dae sa tecnologia. Creo chi su progressu siat importante, ma est dannosu cando induit sas pessones a si nch'allargare e a s'ismentigare sas raighinas issoro, sa cultura, su ‘chi fiamus'. Sa globalizatzione, su bisonzu de traballare, ispinghet sas generatziones a fàghere istùdios e traballos pro èssere cumpetìtivos in su mundu; podimus nàrrere chi totu custu est zustu, ma una parte de su coro de nois totus devet èssere de sa terra ue semus, sa Sardigna. Ca si nono semus tzitadinos de su mundu e ist ranzos in domo nostra. A s'ispissu apo intèndidu narende: "su sardu? E a ite servit?". Duncas b'at una boluntade de bortare sas palas a sa cultura e sas raighinas.

Est innaturale e tristu meda pro unu sardu a no ischire faeddare in sardu. Deo apo fatu meu s'otieresu ca fiat biu in su cuntestu ue so crèschida e s'est pesadu unu ligàmene afetivu cun sa limba. Su ligàmene b'est ca torrant a sa mente sos ammentos de pessones caras, de cosas de su passadu e totu custu annanghet semper de prus su bisonzu de cultivare sa limba sarda. Finas si oe sas possibilidades pro sa zente de s'agregare sunt divessas dae su passadu, nois, mannos e minores devimus agatare semper su mèdiu de ligare sa cultura sarda a totu sa cunseguèntzias de su.

Unu pòpulu chi rinùntziat a su passadu suo est comente unu fundu chentza raighina. Sa limba sarda non devet èssere solu sa limba de sa zente betza de sartu; sa prima paràula de sas criaduras siat in "sardu"! la!". 

Duncas, famìlias sardas, faeddade in sardu! 

* RACHEL FALCHI, nàschida in su 1980 in Bangalore in Ìndia. Adotada, cando teniat 10 meses, dae mama e babbu sardos. Crèschida in Tàtari, at istudiadu matèrias tècnicu-econòmicas in s’iscola superiore e s’est laureada in Economia Aziendale in su 2010.

[dae EJA, làmpadas-trìulas de su 2011]


#Diegu Corràine

» in segus

Ùrtimos PÀRRERES inseridos

PRÈMIU WOLF de LITERADURA PRO PITZINNOS
“Conto unu contu”, editzione 2018

Iscadèntzia 1-9-2018

BANDU Sas EDITZIONES PAPIROS  BANDINT su Prèmiu WOLF de literadura pro pitzinnos“CONTO UNU CONTU” Sos Iscritores interessados devent iscrìere unu contu in sardu pro pitzinnos dae 6 a 10 annos. Sa contu, iscritu in caràte­res de imprenta in formadu ...  [sighit]

Cuncursu "LIMBAS IN PONTE" de tradutzione literaria in sardu, 2018

EDITZIONE 2018: ISPAGNOLU > SARDU

Prèmiu de Tradutzione literària in sardu LIMBAS IN PONTE Prèmiu intituladu a ELIEZER BEN YEHUDA (1858-1922), Giornalista, linguista, tradutore: babbu mannu de sa limba ebràica moderna EDITZIONE 2018: ISPAGNOLU>SARDU Pro s’òpera CUENTOS DE LA SELVA >...  [sighit]

SÒTZIOS de sa sotziedade de sa limba sarda

Ordinàrios: Chie est de acordu cun sos printzìpios de sa SLS e nde cumpartzit sas finalidades Currispondentes: Chie connoschet sa limba sarda orale, nde pràticat sa norma iscrita e collàborat dae sa bidda sua a traballos de istùdiu linguìsticu e a su Ditzio...  [sighit]

Manifestu  de sa Limba Sarda

de sa Sotziedade pro sa Limba Sarda

 In ocasione de sa Die Europea de sas Limbas 2013, proclamada e promòvida in su 2001 dae su Cussìgiu de Europa, festada cada annu su 26 de cabudanni, sa Sotziedade pro sa Limba Sarda at publicadu su in una pàgina Facebook custu Manifestu in 10 puntos pro ponnere in craru e ...  [sighit]

SA LIMBA SARDA COMUNA E SA SOBERANIA LINGUÌSTICA

de Diegu Corràine

Mai comente in custos annos amus iscritu in sardu. E mai amus iscritu, che a como, in cada dialetu de cada bidda e logu. Sas retes sotziales e sos mèdios telemàticos e informativos modernos cunsentint a cadaunu de iscrìere finas in sardu, comente li paret. Sende chi tenimus una ...  [sighit]

FUNDU DE SA LIMBA SARDA

Sa paràula "fundu", in sardu, cheret nàrrere àrbore, mata, ma finas caudale, dinare, richesa.  In custa pàgina de su FLS, "fundu" est una cantidade de dinare dadu dae pessones de bonu coro, chi sunt interessadas a su tempus venidore de sa limba sarda, paragonada a u...  [sighit]

SOBERANIA

Sa soverania est su podere supremu de: a) rinuntziare a cale si siat podere pròpiu, b) de apartènnere a un'àteru istadu rinuntziende a cale si siat distintzione natzionale, c) de otènnere formas de autonomia natzionale, d) de formare una cunfereratzione istatale ...  [sighit]

"Pro otènnere in pagu tempus su domìniu internet de primu livellu .srd. Lu paghet sa Regione Sarda!"

de Diegu Corràine

Unas cantas limbas e natziones sunt resessidas a otènnere unu domìniu internet de primu livellu. Pro rapresentare un'identidade linguìstica, culturale, natzionale.Su primu chi, forsis, at abertu su caminu est “.cat”, domìniu intradu in vigore in su 2005, chi o...  [sighit]

"Ite nos imparat s'Assemblea de sa LS e de sas àteras limbas de su 15 de Santugaine"

de Diegu Corràine

S'Assemblea de sa limba sarda e de sas àteras limbas de Sardigna, fata in Santa Cristina su 15 de santugaine at cunsentidu de nos cunfrontare pessones e assòtzios chi fìamus dae meda sena nos aunire in su matessi logu pro cuncambiare ideas e leare pessos pro su tempus venidore.E...  [sighit]