bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: Pàrreres
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

Pàrreres


26/06/2014

1 GRAFIA COMUNA + 344 GRAFIAS LOCALES: TOTUS ACUNTENTADOS!

de Diegu Corràine

A sa pregonta “cherimus o nono una norma iscrita de riferimentu pro totu su sardu?” podimus dare tres rispostas, chi podet dare chie si siat, "linguista" patentadu o nono: 

A) 1 GRAFIA COMUNA —si la cherimus, devimus isseberare su modellu iscritu in intro de sos resurtados reales de sas paràulas latinas (cun sa matessi orìgine, duncas, ma pronùntzias diferentes = allomorfos), ca est in custas chi si presentant sas direfèntzias sistemàticas, coerentes e previdìbiles, regulares, es. pro su latinu -C- (pache, pahe, paºe, paghe, paghi, page, paxe, paxi): 

• su prus a curtzu a sa màdrighe comuna latina PACEM (es. pache), su prus a tesu (es. paxi), unu resurtadu postu in mesania (paghe, paghi o page). Sa diferèntzia intre "paghe" e "page" est chi su primu mantenet sa caraterìstica de sa oclusividade e velaridade de sa -C- latina originària, chi distinghet custa solutzione sarda dae totu sas àteras limbas romànicas, sa segunda nono, ca sa -C- est trasformada in palatale. 

Sa diferèntzia intre “paghe” e “paghi” est chi su primu resurtadu mantenet in «e» sas àtonas originàrias, sa segundu càmbiat la càmbiat in «i» (comente in òmine>òmini, pee>pei), comente càpitat finas pro sa «o» àtona chi càmbiat in «u» (comente in giuos>giuus). Fenòmenos anàlogos càpitant in catalanu pro e>a (iscritura “eines”, pronùntzia ‘eines/einas’) e e>u; in portughesu, in ue est possìbile su passàgiu in sa pronùntzia e>i, o>u (iscritura “livro”, pronùntzia ‘livru’).

In custa visione tocat a distìnghere su printzìpiu (1 norma iscrita pro 1 territòriu linguìsticu ùnicu, sena làcanas internas) e sa solutzione (sas 2 cummissiones ant isseberadu “paghe”, cunsiderada comente identitària, ca distinta in su mundu romànicu), chi podet semper cambiare, si prevalent àteros critèrios. Ma semper una devet èssere isseberada in mesu de pache, pahe, paºe, paghe, paghi, page, paxe, paxi, pro la elevare a modellu. Pro nos cumprèndere, non podent èssere elevados a modellu, in su matessi tempus, pache e page o paghe e paxi. Si nono, no est prus 1 istandard!

In custa manera ant operadu sas cummissiones Lsu e Lsc e òperat/at operadu cale si siat cummissione de àteras limbas.

B) DAE 2 A 344 GRAFIAS LOCALES —si non cherimus una norma ùnica de riferimentu pro totu su sardu, podimus tènnere prus de 2 grafias locales, cunforma a cantos territòrios linguìsticos cherimus istandardizare.
In custa visione, podimus colare dae 2 a 3, 4, 5 o 344 grafias locales/zonales, una cada bidda. Ma no amus a tènnere 1 istandard generale pro totu su sardu, cun totu sa cunseguèntzias, positivas o negativas, cunforma a su puntu de vista.

C) 1 GRAFIA COMUNA + 344 GRAFIAS LOCALES —si cherimus una norma ùnica de riferimentu pro totu su sardu, cun funtziones subralocales, podimus tènnere una solutzione A comente sa Lsc, chi cunvivet, cun funtziones locales, cun 344 subnormas locales. In totu sas limbas, 1 istandard est cumplementare no esclusivu cun sos dialetos de sa limba.
In custa manera iscriimus TOTU sos fonema locales! Non perdimus peruna particularidade locale e sarvamus sa limba, totu intrea. Pro ite petzi X o TH o H ebbia?
Deo pesso chi siat custa sa solutzione possìbile, in ue no est sa Lsc chi podet/devet rapresentare sas identidades locales, ma sunt sas grafias locales chi rapresentant in s’iscritura sas fonèticas locales.


#Diegu Corràine

» in segus