bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Banner Left
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

17/05/2011

Inidipendentismu sardu e votatziones

de Sarvadore Serra

In custas dies semus assistende a manifestatziones mannas de euforia dae bandas de unas cantas formatziones indipendentistas de Sardigna. Sa resone, sos resurtados de su  referendum contra a su nucleare, in ue una cantidade manna de pessones est andada a votare, cun pertzentuales “bùlgaras” contra a su de fàghere in Sardigna tzentrales nucleares e/o depòsitos de iscòrias radiuativas. E finas a como non b’at de s’ispantare. Totus amus torradu alenu e nos semus prenados de alligria cando amus ischidu chi bi fiat su quorum e chi, duncas, si nch’istesiaiat su perìgulu de  una cundenna terrorosa pro sa terra nostra. A sa fatza de Silvio Berlusconi e de Margherita Hack. Non nos torrant sos contos, però, cando si presentat custu resurtadu comente una vitòria estremorosa de su movimentu indipendentista. Oh, pro caridade, non nche cherimus catzare su meritu a chie, indipendentista, at fundadu su comitadu contra a su nucleare e at peleadu meda a beru pro otènnere custu resurtadu. Però, forsis, b’at àteros fatores chi ant agiuadu custu èsitu bonu. A proamus a nde mentovare calicunu? De seguru at influidu s’iscaddàntzia de cosas capitadas a largu (Fukushima) e a curtzu (Chirra), ca at postu a tìmere totu sos sardos, sena distintzione de orientamentu polìticu. A custu b’at de agiùnghere unu clima chi no est pròpiu in favore de su guvernu istatale. In fines, sa Regione sarda at dadu un’agiudu “tècnicu” mannu a sa pelea  antinucleare, acorpende sa consultazione referendària cun sas eletziones amministrativas, e dende un’informatzione costante in sos giornales. Duncas, podimus pessare chi sa resessida bona  de su referendum est una vitòria de “totu” sos sardos, indipendentistas, autonomistas  e finas “unionistas”. Tropu malos semus? Tropu tirriosos? Tando, proemus a fàghere s’iscumprou cun sas eletziones amministrativas fatas in sas matessi dies. Sa veridade est chi s’indipendentismu ocannu at fatu una ruta mala. Si est beru, difatis, chi cada partidu (e prus e prus unu partidu chi cheret fàghere nàschere un’entidade istatale noa) punnat a guvernare, non si podet pessare de otènnere custu resurtadu si non si bidet a su nessi una dinàmica de crèschida. E custa dinàmica non b’est, antis, si registrat unu minimòngiu de votos, si cunfrontamus sas pertzentuales de custas dies cun sas de sas eletziones de s’annu coladu. E tando, ite tocat a fàghere? A pàrrere meu, pro fàghere crèschere s’idea indipendentista non bastat a fàghere totu sas revindicatziones chi podet fàghere cale si siat partidu. Unu partidu sardu devet tènnere unu valore agiuntu. Custu valore est s’identidade. E cumponentes de s’identidade sunt in primis sa limba e s’istòria, chi faghent sa Sardigna diferente dae sas àteras regiones de s’Istadu. Si non faghimus gasi, amus a fàghere puru batallas bonas e giustas, ma chi non nos ant a fàghere distìnghere dae sos “birdes” italianos, dae sos “grillinos” italianos e totu gasi. E duncas sos sardos ant a gherrare intendende·si “sardi e italiani”, sena essire dae s’autonomismu traditzionale e sena pessare a beru a creare un’Istadu indipendente.

#Sarvadore Serra

» in segus

Ùrtimos PÀRRERES inseridos

PRÈMIU WOLF de LITERADURA PRO PITZINNOS
“Conto unu contu”, editzione 2018

Iscadèntzia 1-9-2018

BANDU Sas EDITZIONES PAPIROS  BANDINT su Prèmiu WOLF de literadura pro pitzinnos“CONTO UNU CONTU” Sos Iscritores interessados devent iscrìere unu contu in sardu pro pitzinnos dae 6 a 10 annos. Sa contu, iscritu in caràte­res de imprenta in formadu ...  [sighit]

Cuncursu "LIMBAS IN PONTE" de tradutzione literaria in sardu, 2018

EDITZIONE 2018: ISPAGNOLU > SARDU

Prèmiu de Tradutzione literària in sardu LIMBAS IN PONTE Prèmiu intituladu a ELIEZER BEN YEHUDA (1858-1922), Giornalista, linguista, tradutore: babbu mannu de sa limba ebràica moderna EDITZIONE 2018: ISPAGNOLU>SARDU Pro s’òpera CUENTOS DE LA SELVA >...  [sighit]

SÒTZIOS de sa sotziedade de sa limba sarda

Ordinàrios: Chie est de acordu cun sos printzìpios de sa SLS e nde cumpartzit sas finalidades Currispondentes: Chie connoschet sa limba sarda orale, nde pràticat sa norma iscrita e collàborat dae sa bidda sua a traballos de istùdiu linguìsticu e a su Ditzio...  [sighit]

Manifestu  de sa Limba Sarda

de sa Sotziedade pro sa Limba Sarda

 In ocasione de sa Die Europea de sas Limbas 2013, proclamada e promòvida in su 2001 dae su Cussìgiu de Europa, festada cada annu su 26 de cabudanni, sa Sotziedade pro sa Limba Sarda at publicadu su in una pàgina Facebook custu Manifestu in 10 puntos pro ponnere in craru e ...  [sighit]

SA LIMBA SARDA COMUNA E SA SOBERANIA LINGUÌSTICA

de Diegu Corràine

Mai comente in custos annos amus iscritu in sardu. E mai amus iscritu, che a como, in cada dialetu de cada bidda e logu. Sas retes sotziales e sos mèdios telemàticos e informativos modernos cunsentint a cadaunu de iscrìere finas in sardu, comente li paret. Sende chi tenimus una ...  [sighit]

FUNDU DE SA LIMBA SARDA

Sa paràula "fundu", in sardu, cheret nàrrere àrbore, mata, ma finas caudale, dinare, richesa.  In custa pàgina de su FLS, "fundu" est una cantidade de dinare dadu dae pessones de bonu coro, chi sunt interessadas a su tempus venidore de sa limba sarda, paragonada a u...  [sighit]

SOBERANIA

Sa soverania est su podere supremu de: a) rinuntziare a cale si siat podere pròpiu, b) de apartènnere a un'àteru istadu rinuntziende a cale si siat distintzione natzionale, c) de otènnere formas de autonomia natzionale, d) de formare una cunfereratzione istatale ...  [sighit]

"Pro otènnere in pagu tempus su domìniu internet de primu livellu .srd. Lu paghet sa Regione Sarda!"

de Diegu Corràine

Unas cantas limbas e natziones sunt resessidas a otènnere unu domìniu internet de primu livellu. Pro rapresentare un'identidade linguìstica, culturale, natzionale.Su primu chi, forsis, at abertu su caminu est “.cat”, domìniu intradu in vigore in su 2005, chi o...  [sighit]

"Ite nos imparat s'Assemblea de sa LS e de sas àteras limbas de su 15 de Santugaine"

de Diegu Corràine

S'Assemblea de sa limba sarda e de sas àteras limbas de Sardigna, fata in Santa Cristina su 15 de santugaine at cunsentidu de nos cunfrontare pessones e assòtzios chi fìamus dae meda sena nos aunire in su matessi logu pro cuncambiare ideas e leare pessos pro su tempus venidore.E...  [sighit]